Merc@rt Felanitx

El passat dia 27, dissabte, de juny, a la Vila de Felanitx, en concret al seu Carrer Major, un peculiar enrenou es va fer present encetada la matinada.
Tal ment com si fos diumenge, a la vila, placers arribaven cap al carrer Major i disposaven els seus estris pel mercadeig. No ben be com els diumenges, quelcom més respectuós, no tan d'enrenou, el precís. Cosa havíem sentit. Entre altrescircunstancies, ençà del sanejament de la xarxa de carreteres, d'aquesta illa nostra, tant malmenada, s'ha anat agreujant el fenomen de desertització comercial a les poblacions no costaneres, engegant l'impuls creatiu d'aquells especialment afectats per, vells, nous vents, pot ser, de tempesta.
Contràriament al que semblaria oportú pensar, pels temps que corren, i a diferencia de molts altres indrets, on els interessos comercials de venedors ambulants i comerciats locals s'han trobat històricament enfrontats, a la població d'interior, a Felanitx, amb la iniciativa de "l'A", associació, territorial, federada a "PIMECO - PIMEM", de comerciants i empresaris de Felanitx, amb el suport municipal. "Ajuntament de Felanitx", i la valuosa col·laboració de l'associació d'artesans, venedors d'artesania i activitats afins, "AVAFIN", aquests col·lectius s'han agermanat per tal de convidar a sortir al carrer, a aquell que vulga, recuperant costums que convidin a confraternitzar de vell nou, s'ha engegat la iniciativa de fer quelcom tots els dissabtes mati i en la extensió del Carrer Major, un mercat artesanal que han anomenat "Merc@rt", recollint també la imprompta artística de la població. De les 10'00 h fins a les 14'00 h cada dissabte mati malgrat plogui, situació que aconsellarà l'us del cobert del Mercat Municipal, al carrer Major de Felanitx tenim una cita amb la màgia del comerç on a més allà cap a les 11'00 del mati trobarem entreteniment garantit per a grans i en particular pels més petits, danses, cançons, tallers, pallassos, malabars, convidant-nos a hores d'ara a cantar plegats amb Agustí Baró qui acompanyat a la guitarra per en Marc Antoine Buben es complau en harmonitzar l'espai, mostrant-nos un bon grapat de cançons.
El Merc@rt Felanitx tindrà la seva replica d'horabaixa cap al vespre a la població, propera, costanera, de Porto Colom, a partir de les 18'0 hores cap al vespre podrem passejar entre els tenderols d'ambulantsensisant-nos amb els seus productes, amb la seva artesania.

Idees i emprenedors

Ens referim a dos dels dèficits socials sobre el quals és menester recuperar la iniciativa. No es tracta únicament de teoritzar sobre aquesta mancança evident, sinó de recuperar-ne la iniciativa, de fer pas a aquells que aposten per un model polític i social que porti per bandera un debat profund sobre les idees i per altra banda doni suport als emprenedors, aquells que amb el seu esforç, imaginació i coneixements estan disposats a enriquir el teixit social. En realitat, si hom observa amb una certa atenció i fredor els titulars d’aquests darrers mesos ràpidament detectarà el predomini del fàstic i la repetició vomitiva sobre unes problemàtiques que es mouen a les antípodes dels laboratoris d’idees.

La corrupció, segons la historiografia tradicional, sol esser una conseqüència de les societats decadents, esgotades i en perill de desaparició. La corrupció sol anar acompanyada d’un cert optimisme inconscient i ignorant, que es comunica a la ciutadania en clau positiva. Si s’analitza amb cura la geneologia dels corruptes generalment hi trobarem una carrera social brillant, una personalitat atractiva, amb un inventari d’èxits notables a la seva vida, però al mateix temps una ocultació més o menys conscient o un cert emboirament sobre les seves capacitats i coneixements. L’èxit no és de les idees, sinó dels gestors, dels pragmàtics, dels executius. Aquesta és una de les principals perversions a les quals ha de plantar cara amb contundència la nostra societat emergent.

Lluitar contra les idees dels que pretenen que la nostra societat funcioni sense idees, perquè la ideologia dels sense idees és la més contaminant i oxidant. Per altra banda, se necessiten ciutadans que imaginin la seva riquesa personal, econòmica i cívica directament relacionada amb l’enriquiment social. Emprenedors que tenen la mirada posada en la societat en la qual viuen, que posen els seus coneixements al servei del país i que corregeixen la seva ambició d’èxit econòmic amb el pulsòmetre de les necessitats, les sensibilitats i les realitats de la societat. No és una utopia, perquè el món és per als desperts, per als que no dormen, la qual cosa no vol dir que tots els que transiten de nit o mentre la resta de la humanitat dorm siguin uns corruptes o uns aprofitats.

Bona notícia però no és aquesta

Ferran Aguiló Diari de Balears digital
Dissabte, 17 de maig del 2008. Edició N. 3527

M'han dit que el Ministeri d'Indústria ha concedit un altre múltiplex al Govern de les Illes Balears i m'ha sorprès no sorprendre'm. Sé del cert que és una bona notícia pel foment dels mitjans de comunicació en català i, per tant, pel català. I tot el que sigui bo per la meva llengua m'hauria d'alegrar. I m'alegra, no diré el contrari, però duc molts dies esperant un altre tipus de notícies i bé par l'orella però només m'arriba el xiuxiueig i una remor indesxifrable d'escàndols grossos i d'enfilall de petits. O bé tot el xiuxiueig és interessat grumeig per veure de tenir-nos atents o bé qui et fa arribar la remor té menys idea del que vol fer creure i ho hem d'agafar amb pinces i posar-nos els profilàctics guants. Sigui com sigui, fa dies que esperam notícies d'aquelles que són portada i en parlen des de la capital. I no arriben i ja començam a dubtar si la brutor descoberta a l'IDI apareixerà qualque dia o si, simplement, ara ja no és notícia que la majoria d'organismes públics, en el temps del govern del fugat Matas, fossin un abeurador d'ànneres ben emmerdats, talment hem conegut amb Bitel. Les veus que no volen identificar-se ho confirmen però o els papers arreplegats per interventors i nous gerents encara no acumulen més que indicis o la política del govern Antich és dosificar i no donar la impressió que es mira més enrere que endavant.

Sigui com sigui, hi ha remor de fons en cada departament. Si fa pocs dies ens berenàvem la notícia que les obres del Metro ens arribaran a costar la barbaritat de 500 milions d'euros (més de 80.000 milions de pessetes, pels que encara no vos impressionen les xifres amb la moneda europea), ara esperam berenar un d'aquests dies amb l'explicació de com es contractaren les obres, quin procediment legal se seguí i quines de les obligades garanties se saltaren a la torera.

I, sobretot, qui és el responsable polític (i penal) de tanta malifeta i robatori. Perquè no és necessari embutxacar-se els doblers dels ciutadans, directament o a base de comissions, per robar doblers públics. Basta pagar sense mesura, endeutar sense manies per a què els nostres doblers, aquells que tenim comptats per a poder cobrir les necessitats d'una societat que es pretén del benestar, ens hagin estat miserablement robats. Podríem tenir l'agradable sorpresa que fos un jutge qui ho digui, que trobi proves fefaents que es prevaricà sense escrúpols, però no sempre les garanties de tot procés judicial permeten arribar a conclusions radicals. Ara mateix, quan no hi ha ciutadà d'aquestes illes que no qualifiqui de robatori de doblers públics la gestió de l'equip directiu de Bitel, amb la cunyada del president fugat en el seu consell d'administració, els advocats dels presumptament corruptes apliquen tots els seus coneixements per a salvar-los de la duresa d'una condemna per malversació de cabals públics. L'estratègia sembla clara: Bitel era una empresa privada, participada pel Govern, Sa Nostra i Telefònica, i difícilment es pot cometre malversació de cabals públics fora de l'administració pública. Potser aconseguiran sortir-ne com a no culpables. Però innocents, ni ells ni els que políticament els apadrinaven, tampoc.


Ferran Aguiló. .
ferranaguilo@ono.com

Benvinguda

“Comerç Honest” et dóna la benvinguda i et vol convidar a compartir una senya d’identitat que a priori garanteixi les relacions comercials en igualtat d’oportunitats, l'honestedat, i alhora a aprofundir en les relacions humanes, a participar, a dir la teva, per tal que l'experiència de conviure plegats ens permeti assolir fites de benestar social que millorin la qualitat de vida.

T’hi apuntes?! Participa

Tot plegat seguint els principis recollits al grup de treball SOSCIVISME i a Joanot Colom.

Gràcies Google

En què puc col·laborar?